El vint de març, del disco Serrat 4
|
|
M'hauria agradat estar despert aquell matí que
amb un vestit verd entre uns bladars ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant. Tenia plenes d'ocells
les mans i cel amunt els anava escampant.
El voltaven les abelles. Duia un barret de roselles i a
la bandolera em duia la primavera el vint de març.
M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons
oberts i en el meu son intuir com..., teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se
al riu i el crit agut d'una perdiu.
I del conill la mirada i olorar la matinada que a la bandolera
ens va dur la primavera el vint de març.
M'hauria agradat estar despert. Jeure damunt d'un roc com un
lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els
portals com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia tranquil, perquè no sabia que a la
bandolera em duia la primavera el vint de març.
Joan Manuel Serrat
| |
|