|
|
El vint de març, del disco Serrat 4
|
 |
|
M'hauria agradat estar despert
aquell matí que
amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells
les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a
la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons
oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se
al riu
i el crit agut
d'una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com un
lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els
portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la
bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
Joan Manuel Serrat
| |
|
